Préstecs P2P: com funcionen i quins riscos assenyalen els reguladors

Com connecten les plataformes P2P prestadors i prestataris, què pot fallar —impagaments, fallida de la plataforma, cap sortida ràpida— i les normes dels reguladors.

Què són els préstecs P2P

En els préstecs entre particulars (P2P), prestes diners a través d’un web o d’una aplicació a persones o empreses que volen demanar un préstec, i te’ls retornen amb interessos. L’autoritat de conducta financera del Regne Unit (FCA) ho descriu així: el finançament col·lectiu (crowdfunding) entre particulars connecta directament les persones que volen demanar diners en préstec amb les que estan disposades a prestar-los. Prestes diners a un prestatari i reps els reemborsaments al llarg del temps, normalment amb interessos, i la plataforma cobra una comissió per organitzar-ho i gestionar-ho.

Algunes plataformes presten a particulars, i d’altres només a empreses. La Comissió de Valors de Malàisia (SC) descriu el finançament P2P com una activitat de préstec i d’endeutament entre empreses i inversors a través d’un mercat en línia. Les normes de la UE sobre crowdfunding també cobreixen només els préstecs a empreses: no s’apliquen al crowdfunding per a promotors de projectes que siguin consumidors.

Aquesta guia no recomana cap plataforma. Explica què pot sortir malament i què exigeixen els reguladors que publiquen normes sobre els préstecs P2P.

D’on surt la rendibilitat

La teva rendibilitat són els interessos que paguen els prestataris, menys les comissions de la plataforma i menys els préstecs que no es retornen mai. L’FCA recorda als prestadors que unes recompenses més altes solen anar acompanyades de riscos més alts, inclòs el risc de perdre els diners.

Les normes de la UE fan visibles les pèrdues. Una plataforma ha de publicar cada any les taxes d’impagament dels projectes de crowdfunding que ha ofert a la seva plataforma com a mínim durant els 36 mesos anteriors, i qualsevol rendibilitat objectiu que mostri ha de tenir en compte les comissions i les taxes d’impagament.

Un exemple amb xifres inventades: reparteixes 1.000 entre 20 préstecs de 50 cadascun al 14 % anual. Si dos prestataris deixen de pagar al principi i no es recupera res, perds uns 100. Els altres 18 préstecs generen uns 126 en un any; per tant, el teu guany es redueix a uns 26 —un 2,6 %— abans de comissions i impostos. Amb tres o quatre impagaments, acabaries perdent diners.

Els riscos que assenyalen els reguladors

Els prestataris no paguen. Si l’empresa en què has invertit fa fallida, pots perdre tots els diners que hi has invertit (FCA).
Cap garantia de rendibilitat. L’advertència estàndard de la UE diu que és possible que no obtinguis cap rendibilitat de la teva inversió.
Potser no en podràs sortir. L’FCA adverteix que també és possible que no puguis recuperar els diners ràpidament, o que no els puguis recuperar de cap manera, si els necessites. Algunes plataformes et deixen vendre préstecs a altres prestadors, amb un cert retard, tot i que potser no recuperaràs tots els diners que hi has invertit.
Sense garantia de dipòsits ni indemnització. Al Regne Unit, el crowdfunding basat en préstecs és d’alt risc i no tindràs accés al Financial Services Compensation Scheme (FSCS). A la UE, les plataformes han d’informar els clients que els seus serveis no estan coberts pel sistema de garantia de dipòsits, i l’advertència estàndard diu que la inversió tampoc no està coberta pels sistemes d’indemnització dels inversors.
La mateixa plataforma fa fallida. La UE exigeix a les plataformes plans de continuïtat de l’activitat que tractin els riscos associats a la fallida d’un proveïdor de serveis de crowdfunding, i que poden incloure la continuïtat de la gestió dels préstecs pendents. Pregunta a qualsevol plataforma qui cobraria els reemborsaments si tanqués.

Normes que limiten el que arrisquen els prestadors

On els préstecs P2P estan regulats, les normes pretenen evitar que la gent presti més del que es pot permetre perdre:

Unió Europea: abans de donar-li accés complet, una plataforma avalua els coneixements d’un nou inversor no professional i li demana que simuli la seva capacitat per suportar pèrdues, calculada com el 10 % del seu patrimoni net. Cada vegada que aquest inversor hi posa més de l’import més alt d’aquests dos, 1.000 euros o el 5 % del seu patrimoni net, ha de rebre una advertència de risc i donar-hi el seu consentiment explícit. Pot retirar una oferta durant un període de reflexió que venç al cap de quatre dies naturals. L’advertència estàndard hi afegeix que no és un producte d’estalvi i recomana no invertir més del 10 % del patrimoni net en projectes de crowdfunding.
Malàisia: els operadors de plataformes s’han de registrar a l’SC, i una empresa ha d’aconseguir com a mínim el 80 % del seu objectiu abans que se li alliberin els fons. No hi ha cap límit legal per als inversors, però s’encoratja els inversors minoristes a limitar la seva exposició a la inversió P2P a 50.000 ringgits en cada moment.
Regne Unit: l’orientació general de l’FCA sobre les inversions d’alt risc és no destinar-hi més del 10 % del total del teu patrimoni net.

Si una plataforma no té llicència al lloc on vius, és possible que no t’hi sigui aplicable cap d’aquestes proteccions.

Abans de prestar

Comprova al web del mateix regulador que la plataforma té llicència; al Regne Unit, l’FCA anomena aquesta eina Firm Checker.
Llegeix les taxes d’impagament que publica la plataforma i com les calcula.
Pregunta què passa amb els teus préstecs si la plataforma tanca i on es guarden els diners que no has invertit.
Pregunta si pots vendre préstecs abans d’hora, quant de temps triga i quant costa.
Recorda que repartir imports petits entre molts préstecs limita el dany d’un impagament, però no el d’una crisi que afecti molts prestataris alhora. Presta només el que et puguis permetre perdre.