Declarar un compte de broker a l'estranger a la UE: normes per país

Què demanen França, Bèlgica, Irlanda, Portugal i els Països Baixos als residents sobre comptes a l'estranger, i els avisos de pagaments a Alemanya, segons fonts oficials.

Abans de començar

Aquesta guia no és assessorament fiscal. Recull el que publiquen les autoritats fiscals i els bancs centrals de sis països de la UE sobre els comptes que els seus residents tenen a l’estranger, per exemple amb un broker d’un altre país. Cada secció diu només el que diu la pàgina oficial; les pàgines i les dates en què les vam consultar són a «Fonts i referències». Les normes canvien, així que revisa la pàgina vigent o consulta un assessor fiscal abans de presentar la declaració. No donem tipus impositius.

Cada norma s’aplica als residents del país corresponent. Declarar que un compte existeix no és el mateix que declarar-ne els rendiments: l’autoritat fiscal de Portugal, per exemple, diu que identificar els comptes no té cap efecte en l’impost liquidat, mentre que els residents han de declarar tots els seus ingressos, també els obtinguts a l’estranger.

França

Segons impots.gouv.fr, les persones domiciliades a França —titulars, cotitulars i beneficiaris efectius del compte— han de declarar tots els comptes bancaris, contractes d’assegurança de vida o de capitalització i comptes d’actius digitals oberts, mantinguts, utilitzats o tancats a l’estranger durant l’any. La pàgina esmenta els comptes oberts en empreses de serveis d’inversió i en altres entitats que reben habitualment en dipòsit valors o efectiu.

Com: juntament amb la declaració anual de la renda, amb el formulari únic 3916 / 3916-bis.
Sancions que cita la pàgina: una multa de 1.500 euros per compte no declarat, que puja a 10.000 euros quan el compte és en un estat o territori que no ha signat amb França cap conveni per lluitar contra el frau fiscal. La pàgina n’enumera també altres sancions.

Bèlgica

El Banc Nacional de Bèlgica indica que tots els residents belgues han de declarar els seus comptes a l’estranger directament al seu Punt de Contacte Central de comptes i contractes financers (PCC).

Quan: abans de presentar la declaració de l’impost sobre la renda d’aquell any o, com a molt tard, en el moment de presentar-la. També s’han de comunicar els canvis posteriors.
Un cop, i cada any: la declaració al PCC es fa una sola vegada, però l’existència d’un compte a l’estranger s’ha d’esmentar cada any a la declaració fiscal.
Què: les teves dades d’identificació i, per a cada compte, el número de compte (IBAN, si n’hi ha), el nom de l’entitat, el seu codi BIC o l’adreça completa, el país i l’any en què es va obrir el compte.
També els comptes de valors: l’exemple del mateix banc és un compte de valors obert a la sucursal de París d’un broker alemany; s’hi indica l’adreça de la seu social del broker. Qui només és apoderat d’un compte no el declara.

Irlanda

El manual de Revenue sobre comptes a l’estranger (Tax and Duty Manual, actualitzat el febrer de 2026) diu que un resident a Irlanda que obre un compte fora de l’estat —un compte en què es manté un dipòsit fora d’Irlanda— i que és el beneficiari efectiu dels diners passa a ser una «persona obligada a declarar» (chargeable person) aquell any. Ha de presentar una declaració i comunicar a Revenue el nom i l’adreça de l’entitat financera, la data d’obertura del compte i l’import del dipòsit amb què es va obrir.

Excepció: no s’aplica a una persona el compte nou de la qual es comunicarà automàticament a Revenue en virtut de FATCA o de l’intercanvi d’informació de la UE i l’OCDE (DAC2/CRS), sempre que aquell any no sigui ja una persona obligada a declarar i no hagi de respondre de l’impost de timbre (stamp duty) ni de l’impost sobre donacions o successions. Continua aplicant-se als comptes oberts en un país de la llista de la UE de jurisdiccions no cooperatives.
Revisa la definició: el manual parla d’un compte en què es manté un dipòsit; si no saps si el teu compte de broker hi entra, pregunta-ho a Revenue.

Portugal

El portal fiscal (Portal das Finanças) indica que els residents a Portugal han de declarar tots els seus ingressos, obtinguts a Portugal o a l’estranger, en la declaració de l’IRS (Modelo 3), amb l’annex J per als ingressos de l’estranger. El quadre 11 de l’annex J identifica tots els comptes de dipòsit o de valors —encara que no hagin generat cap ingrés— dels quals siguis titular o beneficiari o que estiguis autoritzat a moure, en una entitat financera no resident a Portugal o en una sucursal a l’estranger d’una entitat portuguesa.

Termini: de l’1 d’abril al 30 de juny de l’any següent al dels ingressos.
Només identificació: una circular de l’autoritat fiscal del 18 d’abril de 2019 diu que es tracta d’una mera identificació dels comptes, sense cap efecte en l’impost liquidat, i que els comptes d’una altra naturalesa, com els comptes de pagament, no hi estan inclosos.

Països Baixos

La Belastingdienst diu que, si tens béns als Països Baixos o a l’estranger, en declares el valor com a patrimoni a la box 3 (estalvi i inversió) de la declaració de la renda; els saldos bancaris i les accions figuren a la seva llista. Per als saldos bancaris i les accions fora dels Països Baixos indiques el valor total a 1 de gener de l’any de la declaració, convertit a euros si són en una altra moneda. Afegeix que, en virtut de l’Estàndard Comú de Comunicació d’Informació (CRS), les entitats financeres, com els bancs, li faciliten dades financeres dels seus clients. A les pàgines que vam consultar no vam trobar cap declaració a part del compte mateix.

Alemanya: pagaments, no comptes

A les pàgines oficials que vam consultar no vam trobar cap norma alemanya que obligui els residents a declarar un compte a l’estranger com a tal. El Deutsche Bundesbank descriu una altra obligació: des de l’1 de gener de 2025, les persones que viuen a Alemanya han de comunicar els pagaments de més de 50.000 euros (o l’equivalent en una altra moneda) entre un resident i un no resident, tant els rebuts com els enviats.

Comptes propis: les transferències entre els teus propis comptes no s’han de comunicar.
Quan i com: la comunicació es fa el mes en què es va fer o rebre el pagament. Els particulars sense número de declarant que només fan aquests pagaments de tant en tant els poden comunicar per correu electrònic o per telèfon.
Valors: per a les comunicacions sobre valors, el Bundesbank demana més dades de la teva liquidació de valors.

Si cal comunicar un pagament concret o no és una pregunta per al Bundesbank.

Espanya, Itàlia i altres països

Espanya: la pàgina de l’Agencia Tributaria sobre la declaració de béns situats a l’estranger no es va carregar en els dos intents que vam fer el 28 d’octubre de 2026, de manera que aquesta guia no diu res sobre les normes espanyoles.
Itàlia: el web de l’Agenzia delle Entrate va rebutjar el nostre accés automatitzat, de manera que tampoc no cobrim les normes italianes.
Altres països: encara no hi són inclosos. Busca «comptes a l’estranger» o «béns a l’estranger» al web de la teva autoritat fiscal.

Què has de conservar de cada compte a l’estranger

Les dades que demanen aquestes autoritats se superposen. Per a cada compte, anota el número de compte (IBAN, si n’hi ha), el nom, l’adreça de la seu i el codi BIC de l’entitat, el país, les dates d’obertura i de tancament, el primer dipòsit i el valor a 1 de gener. Guarda també els extractes anuals del teu broker: els rendiments es declaren a part del compte. Si no saps què se t’aplica, pregunta-ho a la teva autoritat fiscal o a un assessor fiscal abans que venci el termini.