Com triar un exchange de criptomonedes: una llista neutral

Comença per l’empresa, no per l’aplicació

Un exchange és una marca; el teu compte l’obre una empresa concreta, i alguns exchanges fan servir empreses diferents per als clients de països diferents. Busca a les condicions d’ús el nom legal de l’empresa que t’atendria i, després, busca-la al registre del mateix regulador. En aquesta guia no recomanem exchanges: la llista de comprovacions serveix per a qualsevol.

1. Llicència o registre, i què cobreix

• Quin registre? Els mateixos reguladors indiquen les seves llistes. A la UE, les autoritats de supervisió demanen als consumidors que consultin el registre de l’ESMA de proveïdors de serveis de criptoactius autoritzats. Al Canadà, l’Agència de Consum Financer (FCAC) remet a la llista de les Canadian Securities Administrators (CSA) de plataformes de negociació de criptomonedes autoritzades per operar amb canadencs. A Austràlia, l’ASIC diu que les empreses que ofereixen serveis d’actius virtuals, com ara canviar diners per actius virtuals (com les criptomonedes), s’han de registrar a l’AUSTRAC. En altres països, pregunta-ho al teu regulador financer; les nostres pàgines «És legal la cripto?» citen el que diuen els reguladors de cada país.
• Què cobreix? Les autoritats de supervisió de la UE adverteixen que una empresa pot estar autoritzada només per a una part de les seves activitats; per tant, comprova quins serveis permet la llicència. L’FCAC hi afegeix que algunes plataformes de negociació de criptomonedes (CTP) diuen que són empreses registrades, però que això no és el mateix que estar registrat davant d’un regulador de valors. Llegeix què diu l’entrada del registre sobre el que l’empresa pot fer realment.
• Figura en una llista d’advertències? Busca-la a la llista d’entitats no autoritzades del regulador i a I-SCAN, la llista de l’IOSCO, com suggereixen les autoritats de supervisió de la UE.

Fer servir una empresa no autoritzada té un cost. Les autoritats de supervisió de la UE adverteixen que aquestes empreses poden no estar subjectes a cap norma de protecció dels consumidors i que, per tant, els riscos de frau, de mala gestió dels actius o d’insolvència poden ser més alts.

2. Accepten el teu país?

Llegeix la llista de països restringits a les condicions d’ús de l’exchange i comprova quina empresa dona servei al teu país. Si el teu país n’està exclòs, no obris un compte amagant on vius: les condicions que acceptes són les que s’apliquen quan alguna cosa va malament.

3. Qui té les teves criptomonedes i què passa si l’exchange fa fallida

En un exchange, l’empresa té les claus. L’FCAC adverteix que, si la plataforma de negociació de criptomonedes o el proveïdor del moneder que té els teus criptoactius tanca o fa fallida, pots perdre els teus diners. L’autoritat de conducta financera del Regne Unit (FCA) inclou la fallida d’una empresa, una mala segregació dels fons dels clients o els ciberatacs entre les maneres de perdre diners, i diu que al Regne Unit és molt poc probable que et cobreixi el Financial Services Compensation Scheme. Fins i tot amb les normes del reglament europeu MiCA, les autoritats de supervisió recorden que no et beneficiaràs de sistemes d’indemnització.

Preguntes que convé fer:

• Els actius dels clients es mantenen separats dels diners propis de l’empresa, i el contracte amb el client ho diu?
• L’exchange publica una prova de reserves? Si ho fa, comprova’n la data, si compara els actius amb el que l’exchange deu als seus clients (els seus passius) o només mostra actius, quines monedes cobreix i si una firma externa l’ha revisada i amb quina norma. Una foto d’un dia no diu res de l’endemà.
• Podries passar el que guardes a llarg termini a un moneder que controlis tu? La nostra guia sobre l’autocustòdia n’explica els avantatges i els inconvenients.

4. Les comissions, totes

El consell de l’FCAC és breu: informa’t de quines comissions s’apliquen, que poden incloure les de canviar criptoactius per efectiu i les de la plataforma de negociació. Suma, per als imports que faràs servir de debò:

• les comissions de negociació (per exemple, una taxa maker i una altra taker) i l’spread entre el preu de compra i el de venda;
• les comissions de dipòsit de cada manera de pagar en la teva moneda, i el tipus de canvi que s’aplica si es converteix la teva moneda;
• les comissions de retirada de cada moneda i de cada xarxa, a més de la retirada mínima;
• les comissions de les compres amb targeta, de les pantalles de compra ràpida i de les conversions, que tenen un preu a part de la comissió de negociació.

La calculadora de beneficis de criptomonedes enllaçada en aquesta pàgina mostra com les comissions de compra i de venda canvien el teu preu d’equilibri.

5. Xarxes, límits i retirades

• L’exchange admet les xarxes que necessites per a les monedes que fas servir? Tether, per exemple, demana a les plataformes que deixin explícitament clar (tant en públic com dins de la plataforma) quins protocols admeten. Un dipòsit per una xarxa que l’exchange no admet pot no abonar-se mai.
• Quins són els límits de retirada diaris i mensuals, i només augmenten després de més controls d’identitat? Fes una petita retirada de prova abans de dipositar-hi més diners.
• Quant triguen les retirades en la teva moneda i a quins comptes poden anar? Només haurien d’anar a un compte al teu nom.

6. La teva moneda i el P2P

Comprova quins mètodes de dipòsit locals hi ha —transferència bancària, targeta, diner mòbil (mobile money)— i en quina moneda. Alguns exchanges també tenen un mercat P2P on compres a altres usuaris; si en fas servir un, llegeix abans la nostra guia de seguretat en l’intercanvi P2P, perquè el pagament es fa fora de l’exchange.

7. Funcions de seguretat

Busca l’autenticació de doble factor —la policia de Singapur recomana una aplicació d’autenticació en lloc de la verificació per SMS, que és més fàcil d’interceptar—, llistes d’adreces de retirada que puguis bloquejar, alertes d’inici de sessió i una manera clara de congelar el compte si queda compromès. El mateix avís de la policia suggereix fer servir, sempre que sigui possible, plataformes amb llicència o regulades pel regulador financer de Singapur, l’Autoritat Monetària de Singapur; visquis on visquis, fes-te la mateixa pregunta sobre el regulador del teu país.

8. Registres i sortida

Assegura’t que pots descarregar tot l’historial de transaccions. L’agència tributària del Canadà demana als usuaris d’exchanges que exportin regularment l’historial de la seva activitat per si l’exchange deixa d’operar, deixa d’oferir serveis al Canadà o perden l’accés al compte: és útil a qualsevol país i imprescindible per als impostos.

Senyals d’alerta

• Cap nom legal d’empresa, cap número de llicència o de registre, o un número que no coincideix amb el registre.
• Rendibilitats promeses, bonificacions per dipositar o pressió per dipositar de pressa. Al Regne Unit, per exemple, l’FCA diu que la publicitat cripto regulada ha d’incloure advertències de risc i que no t’haurien d’oferir regals per registrar-te ni bonificacions per portar-hi un amic.
• Una «comissió» o un «impost» que et demanen abans de poder retirar.

Les criptomonedes són arriscades en qualsevol exchange, i podries perdre tots els diners que hi posis.