Què són els sukuk? Bons islàmics, amb exemples d'emissions estatals

En què es diferencien els sukuk dels bons —una part d'actius, rendes o beneficis en lloc d'interessos—, els riscos que comparteixen i els sukuk públics per a particulars.

Els sukuk en un paràgraf

Els sukuk són l’equivalent dels bons en les finances islàmiques. La Comissió de Valors de Malàisia (SC) els defineix en les seves directrius com a certificats d’igual valor que acrediten la propietat indivisa dels actius o una inversió en aquests actius, d’acord amb principis i conceptes de la xaria aprovats pel seu Consell Assessor de la Xaria (SAC). El web d’educació financera de l’SC ho diu de manera més senzilla: un bo emès d’acord amb els principis de la xaria s’anomena sukuk. N’emeten tant els governs com les empreses.

Aquesta guia explica com s’estructuren els sukuk i què cal comprovar abans de comprar-ne un. Si una emissió concreta és acceptable per a tu és una qüestió per a l’erudit o el consell de la xaria que segueixes; nosaltres no emetem cap dictamen.

En què es diferencia un sukuk d’un bo convencional

Un bo convencional és un préstec: l’emissor paga interessos i retorna el valor nominal. L’SC descriu el mercat de capitals islàmic com un mercat lliure d’activitats prohibides per l’islam, com ara la usura (riba), el joc d’atzar (maisir) i l’ambigüitat (gharar). Per això, en lloc d’un deute que genera interessos, un sukuk dona als seus titulars una participació en un actiu, en un arrendament o en una activitat empresarial, i els pagaments surten del que genera aquest actiu.

El sukuk del govern de Nigèria mostra com és això a la pràctica. La seva oferta de maig de 2025 era un sukuk d’arrendament (ijara) a termini (Forward Ijarah Sukuk): els titulars reben una renda, no interessos —l’oferta fixa una taxa de renda del 19,75 % anual, pagada semestralment— i recuperen els diners en un sol pagament al venciment. Els diners obtinguts es van destinar a construir i reparar carreteres i ponts. El banc central de Bahrain emet sukuk «Ijara Murabaha», que combinen un arrendament (ijara) amb una venda a preu de cost més un marge (murabaha).

Moltes coses resulten familiars: un termini fix, pagaments periòdics i el reemborsament al final. L’SC assenyala que els titulars de sukuk, com els de bons, tenen dret a rebre un cupó periòdic o una rendibilitat sobre el principal o l’import nominal que ha obtingut l’emissor i que, al venciment, se’ls retornarà el principal. Els documents dels sukuk poden anomenar aquest pagament taxa de benefici o de renda en lloc de cupó: les directrius de Bahrain parlen de «taxa de benefici/cupó», i l’oferta de Nigèria, de «taxa de renda».

Els riscos són els mateixos que els dels bons

Una estructura islàmica no elimina el risc de la inversió. La guia per a inversors de l’SC enumera, tant per als bons com per als sukuk:

Risc de crèdit: el risc que l’emissor no pugui pagar el cupó o les distribucions en les dates fixades, o retornar el principal al titular al venciment.
Risc de tipus d’interès: una pujada dels tipus d’interès fa baixar el preu dels bons. Si vens abans del venciment, el preu el fixa el mercat.
Risc de mercat: variacions de preu causades per l’oferta i la demanda de bons al mercat.

Un sukuk de l’Estat només és tan fiable com el govern que l’emet, i un sukuk emès en moneda local perd valor en dòlars si aquesta moneda baixa. La nostra guia sobre les lletres del Tresor i els bons de l’Estat explica els preus i les rendibilitats, que funcionen de la mateixa manera.

Sukuk de l’Estat oberts als particulars

Les dades següents provenen de pàgines oficials consultades el 18 d’octubre de 2026. Cada nova emissió té les seves pròpies condicions i el seu propi tipus.

Nigèria: l’oferta FGN Roads Sukuk de l’Oficina de Gestió del Deute (DMO), del maig de 2025, era un sukuk ijara a 7 anys venut en unitats de 1.000 naires, amb una subscripció mínima de 10.000 naires. La renda es pagava semestralment, el sukuk havia de cotitzar a la borsa de Nigèria (Nigerian Exchange) i a FMDQ, i el va certificar el Financial Regulation Advisory Council of Experts del Banc Central de Nigèria. La taxa de renda del 19,75 % corresponia a aquella emissió; les emissions posteriors fixen la seva.
Bahrain: el Banc Central de Bahrain emet dos tipus diferents de valors: convencionals i islàmics. Els particulars hi participen a través de bancs amb llicència o de brokers amb llicència de la Borsa de Bahrain (Bahrain Bourse), i han de demanar a aquesta entitat quin és el seu import mínim, perquè les polítiques de subscripció poden variar d’una entitat financera a una altra. En els sukuk, la taxa de benefici o cupó està predeterminada, i les ordres s’adjudiquen a prorrata.
Egipte: el calendari de subhastes del Ministeri de Finances per a la setmana del 13 d’octubre de 2026 incloïa un sukuk a 3 anys al costat de lletres i bons del Tresor. No hem trobat cap pàgina oficial que poguéssim consultar sobre com el poden comprar els particulars.
Malàisia: els bons i els sukuk per a inversors minoristes es poden emetre i negociar tant a la borsa (Bursa Malaysia) com fora de borsa (OTC), a través de bancs designats.

Preguntes abans de comprar

Quina estructura té —ijara, murabaha o una altra— i quin actiu o quina activitat genera els pagaments?
Qui l’ha certificat com a conforme a la xaria? A Malàisia, la llei atorga al Consell Assessor de la Xaria de l’SC la potestat d’emetre dictàmens; l’oferta de Nigèria esmenta el consell assessor del banc central.
Què passa si l’emissor no pot pagar: els titulars tenen un dret sobre l’actiu o només contra l’emissor?
Es pot vendre abans del venciment? On i amb quin cost?
Quin és l’import mínim i com tributen els pagaments al lloc on vius?

El consell de l’SC val per a qualsevol emissió: no prenguis la decisió d’invertir si no has llegit i entès el fullet d’emissió. Per filtrar accions en lloc de sukuk, consulta la nostra guia sobre la inversió conforme a la xaria.