Estafes cripto: els tipus principals i com comprovar una plataforma
Plataformes falses, estafes sentimentals, pump and dump, sortejos falsos, suplantacions i estafes de recuperació segons els reguladors, i com comprovar una plataforma.
Per Equip editorial de Wealth.cat Actualitzat: 18 d’octubre del 2026
Per què les criptomonedes atreuen els estafadors
Les transferències de criptomonedes no es poden fer enrere un cop confirmades, i això és exactament el que volen els defraudadors. Les autoritats de supervisió financera de la UE adverteixen que els estafadors fan servir correus de phishing, enginyeria social i enllaços maliciosos, i prometen rendibilitats irrealment altes o diuen que estan autoritzats o regulats quan no ho estan. A continuació trobaràs els tipus principals tal com els descriuen els reguladors i la policia, i després les comprovacions que n’aturen la majoria.
1. Plataformes de trading falses
El web o l’aplicació sembla un exchange real, amb operacions i un saldo que creix. El regulador de valors d’Austràlia, l’ASIC, ho descriu així: aquestes plataformes falses mostren beneficis i operacions, però en realitat no s’hi fa cap operació real i el web conté dades falses; tots els diners que s’hi dipositen van directament als estafadors. Quan intentes retirar-los, les plataformes falses demanen comissions per alliberar els actius o els guanys; aquestes comissions van directament als estafadors i no s’allibera cap actiu. L’ASIC diu que es convida les víctimes a grups d’aplicacions de missatgeria on els estafadors es fan passar per personatges coneguts.
L’FBI dels EUA demana als inversors que vigilin les adreces web que imiten institucions financeres reals i les aplicacions d’inversió sospitoses: els URL mal escrits, sovint amb una lleugera diferència respecte del web real de la institució financera, poden ser falsos.
2. Estafes sentimentals i d’«amics» inversors
L’FBI anomena aquest esquema «Pig Butchering» (la matança del porc). Els defraudadors estableixen contacte a través de xarxes socials o aplicacions de cites (fent-se passar per vells coneguts de la víctima amb qui fa temps que no parla o presentant-se com a possibles amics o parelles) i sovint dediquen temps a guanyar-se’n la confiança. Després guien la víctima cap a una plataforma falsa. Quan les víctimes intenten cobrar les inversions, els diuen que han de pagar impostos sobre la renda o comissions addicionals, i així perden encara més diners.
3. Pump and dump i tokens fraudulents
En un pump and dump, els promotors inflen el preu d’un token i el venen a la gent que han atret. L’ASIC ha advertit d’esquemes coordinats de pump and dump dirigits a petits inversors a través d’aplicacions de missatgeria com WhatsApp, i afegeix que aquests esquemes són il·legals. El Banc Nacional d’Eslovàquia assenyala que crear un token pot portar menys de 10 minuts i que sovint l’emissor n’és el principal tenidor; entre els desenllaços que enumera hi ha el «rug pull», en què l’emissor desapareix amb els fons dels inversors, o una venda massiva en què els de dins venen i el projecte queda abandonat. La policia de Singapur descriu falsos tokens de fans «oficials» el valor dels quals s’infla artificialment abans que els estafadors venguin les seves participacions, cosa que fa enfonsar els preus.
4. Sortejos falsos (giveaways)
Un compte piratejat o fals d’una celebritat o d’una empresa promet retornar-te el doble del que enviïs. El Banc Nacional d’Eslovàquia cita la frase típica —«Envia 1 ETH i rep-ne 2 de tornada»— i diu que qualsevol oferta que prometi duplicar a l’instant el teu dipòsit és, gairebé amb tota seguretat, una estafa. Comentaris falsos sota la publicació asseguren que ha funcionat. La policia de Singapur informa que s’ha fet servir contingut ultrafals (deepfake) generat amb intel·ligència artificial, amb esportistes o celebritats, per promocionar aquest tipus de plataformes fraudulentes.
5. Suplantació d’exchanges i d’autoritats
Missatges que semblen enviats pel teu exchange avisen d’un inici de sessió sospitós i t’adrecen a un servei d’assistència fals. En casos denunciats a la policia de Singapur, es va dir a les víctimes que creessin un moneder nou, que hi transferissin els seus actius virtuals per motius de seguretat i que revelessin les seves dades d’accés. El recordatori de la policia: les plataformes amb llicència a Singapur no demanaran mai als usuaris que transfereixin els seus actius virtuals a un altre moneder o compte de criptomonedes per motius de seguretat o d’investigació, ni els demanaran les credencials d’accés, els codis d’autenticació de doble factor ni les frases llavor o de recuperació. També se suplanten les autoritats tributàries: l’IRS dels EUA adverteix de cartes amb un codi QR que demanen registrar les criptomonedes en un «portal de compliment normatiu», i declara que no exigeix el registre dels actius digitals i que no envia aquestes cartes.
6. Estafes de recuperació
Després d’una pèrdua, un «advocat», un «hacker ètic» o una «agència» s’ofereix a recuperar els diners a canvi d’una comissió. L’FBI descriu defraudadors que es fan passar per advocats de bufets fictícis i diuen que poden investigar casos de recuperació, i recorda a les víctimes que les forces de l’ordre no cobren cap comissió a les víctimes per investigar delictes. El Banc Nacional d’Eslovàquia n’enumera les disfresses: els estafadors sovint es fan passar per advocats, hackers ètics, policies o autoritats tributàries. El seu consell: no confiïs en entitats desconegudes que exigeixen pagaments per avançat.
Senyals d’alerta comuns a totes
- Rendibilitats garantides, fixes o molt altes, i pressió per actuar de pressa.
- Un contacte que no has demanat i, després, el pas a un xat privat.
- Que et demanin pagar en criptomonedes a un moneder personal, o traslladar les teves criptomonedes a un altre moneder suposadament per protegir-les.
- Una comissió, un impost o un pagament de «verificació» abans de poder retirar.
- Qualsevol persona que et demani la contrasenya, els codis de doble factor o la frase llavor.
Com comprovar una plataforma abans d’enviar-hi diners
- Identifica l’empresa que hi ha al darrere —el nom legal i el país— i busca-la al registre del mateix regulador, no al web de la plataforma. La nostra guia per comprovar la llicència d’un broker n’explica el mètode; compte amb una entitat clonada que copia el nom d’una de real.
- Fes servir el registre adequat. Exemples dels mateixos reguladors: a la UE, el registre de l’ESMA de proveïdors de serveis de criptoactius autoritzats; al Canadà, la llista de les Canadian Securities Administrators (CSA) de plataformes de negociació de criptomonedes autoritzades per operar amb canadencs; a Austràlia, el registre de proveïdors de serveis d’actius virtuals que gestiona l’AUSTRAC. L’ASIC diu que les empreses que ofereixen serveis d’actius virtuals, com ara canviar diners per actius virtuals (com les criptomonedes), s’han de registrar a l’AUSTRAC.
- Comprova què cobreix el registre. L’Agència de Consum Financer del Canadà adverteix que algunes plataformes de negociació de criptomonedes diuen que són empreses registrades, però que això no és el mateix que estar registrat davant d’un regulador de valors. Les autoritats de supervisió de la UE hi afegeixen que una empresa pot estar autoritzada només per a alguns dels seus serveis.
- Busca a les llistes d’advertències. Els reguladors nacionals publiquen llistes d’entitats no autoritzades, i les autoritats de supervisió de la UE també remeten a I-SCAN, la llista d’advertències de l’IOSCO, l’organització internacional de reguladors de valors. L’ASIC manté una llista d’alertes per a inversors. Un resultat net no demostra que una plataforma sigui segura, perquè un web fraudulent pot ser massa nou per figurar-hi, però una coincidència és un senyal clar per aturar-se.
- Prova la sortida. Compta que una plataforma regulada et farà controls d’identitat, i fes una petita retirada a un compte al teu nom abans de dipositar-hi més diners.
Si t’han estafat
Deixa d’enviar diners, conserva tots els missatges, adreces i registres de transaccions, i denuncia-ho a la policia i a la plataforma a través de la qual vas pagar; la policia de Singapur aconsella a les víctimes que contactin amb el seu exchange de criptomonedes per aturar més transaccions o congelar el compte, si és possible. Després, prepara’t per rebre ofertes de recuperació, i rebutja-les.
Les criptomonedes són arriscades fins i tot a les plataformes legítimes, i el que està permès varia segons el país; les nostres pàgines «És legal la cripto?» citen el que diuen els reguladors de cada país.
Fonts i referències
- Scam alert: Scammers luring investors onto fake crypto-asset trading platforms · 18 d’octubre del 2026
- Cryptocurrency Investment Schemes · 18 d’octubre del 2026
- How Not to Invest in Fraudulent Tokens · 18 d’octubre del 2026
- How Not to Fall for a Giveaway Scam · 18 d’octubre del 2026
- Police Advisory On Scams Involving The Impersonation Of Cryptocurrency Platforms · 18 d’octubre del 2026
- Police Advisory On Cryptocurrency Scams Involving Malicious Links And Unauthorised Transactions · 18 d’octubre del 2026
- Digital assets · 18 d’octubre del 2026
- Fictitious Law Firms Targeting Cryptocurrency Scam Victims Offering to Recover Funds · 18 d’octubre del 2026
- How Not to Become a Double Victim of a Crypto Scam · 18 d’octubre del 2026
- Warning on crypto-assets · 18 d’octubre del 2026
- Crypto assets · 18 d’octubre del 2026